BASES

1.- Aquest premi s’atorgarà al millor treball periodístic que tingui per tema algun aspecte relacionat amb la vila de Cadaqués, ja sigui sobre els costums, la història o personatges que hi estiguin relacionats.

2.- Podran optar al premi tots els articles o reportatges periodístics en qualsevol format comunicatiu (premsa, ràdio, televisió o xarxa telemàtica) o divulgatiu(publicació, expocició, pel·licula...) apareguts des del 10 de juliol de 2021 –última convocatòria- al 27 de març de 2022.

3.- Els treballs podran ser realitzats en qualsevol llengua europea occidental.

4.- El premi serà dotat amb 1000€ i un gravat de l'artista Gustau Carbó.

5. Les obres aspirants al premi seran presentades abans de l'1 d'abril de 2022 a les oficines de l’Ajuntament de Cadaqués, c. Silvi Rahola, 2 17488 – Cadaqués.

6.- S’enviaran set còpies senceres del treball, si és en format paper. El nom, adreça i altres dades de l’interessat aniran dins un sobre petit.

7.- Un mateix autor pot presentar diversos treballs, però es qualificaran individualment i no en conjunt.

8. L’adjudicació del premi tindrà lloc el dia 30 d'abril de 2022, a Cadaqués, i el veredicte, inapel·lable, serà anunciat per la secretària del jurat.

9.- El jurat es reserva el dret a adjudicar el premi a alguna publicació que no s’hagi presentat al concurs i tingui les qualitats requerides.

Jurat del Premi Cadaqués a Carles Rahola:
Salvador Alsius, Rosa Ardid, Miquel Berga, Roser Bosch, Nausicaa Hernández, Clàudia Pomés i Laura Blay com a secretària.

Carles Rahola

Carles Rahola i Llorens va néixer a Cadaqués l’any 1881 i va morir a Girona el 1939. Periodista, col·laborador en nombroses publicacions literàries gironines; historiador, assagista literari, fundador i president de l’Ateneu gironí. Carles Rahola va ser un home de bé sempre al servei d’ideals i no d’interessos. Demòcrata i republicà convençut, catalanista fervent però no separatista, creia en una federació solidària dels diversos pobles d’Espanya plenament incorporada a Europa. Rahola era europeista quan encara havien de néixer els intel·lectuals i polítics que enguany ens parlen d’Europa. Enemic de tota vulgaritat, pedanteria, hipocresia, injustícia i violència va lluitar amb la paraula i la ploma per una societat més justa, pels drets dels desafavorits i dels marginats de la societat.L’any 1933 va publicar un assaig anomenat Breviari de ciutadania. i també va escriure un assaig sobre La pena de mort (1934) . Un pacifista que paradoxalment fou afusellat.