BASES

1.- Aquest premi s’atorgarà al millor recull de poemes presentat, inèdit i en llengua catalana.

2.- L’import del premi convocat serà de 2000€ i un gravat de l'artista Gustau Carbó.

3.- S'hauran de presentar cinc còpies de l’original, grapades i sense coberta de plàstic, amb una extensió suficient per a un llibre, que portaran el nom i l’adreça de l’autor/a. Si l’autor/a desitja que l’obra sigui feta pública amb pseudònim, caldrà que ho indiqui.

4.- No es retornaran les còpies presentades.

5.- No seran tingudes en compte les obres que hagin estat premiades en altres concursos.

6. Les obres aspirants al premi hauran de ser presentades abans del dia 1 d'abril de 2022 a les oficines de l’Ajuntament de Cadaqués, c. Silvi Rahola, 2 17488 – Cadaqués.

  7. L’adjudicació del premi tindrà lloc el dia 30 d'abril de 2022 , a Cadaqués, i el veredicte, inapel·lable, serà anunciat per la secretària del jurat.

8.- L’Ajuntament de Cadaqués publicarà l’obra guanyadora.

9.- La presentació dels originals pressuposa l’acceptació íntegra de les Bases.

Jurat del Premi Cadaqués a Rosa Leveroni:
Vicenç Altaió, Lluis Calvo, Vinyet Panyella, Caterina Riba i Rosa Ardid com a secretària.

Rosa Leveroni

Rosa Leveroni i Valls neix a Barcelona l'1 d'abril del 1910 en el si d'una família de la mitjana burgesia. El seu pare, descendent d'una família d'armadors de vaixells de Gènova, fa de gerent d'un magatzem de metalls, i la seva mare, de mestra.

Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. Tot i que el seu pare la pressiona perquè es dediqui al negoci familiar, als dinou anys, coincidint amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, entra a l'Escola de Bibliotecàries, que aleshores dirigeix Jordi Rubió. Aquesta institució, fundada per Eugeni d'Ors, té com a professors alguns dels intel·lectuals catalans més brillants del moment (Carles Riba, Ferran Soldevila, Nicolau d'Olwer, Rafael de Campalans).
L'any 1933 rep una beca per anar a Madrid a fer una tesina sobre literatura infantil. En tornar, entra a treballar a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la guerra civil fa dos cursos de la carrera de Filosofia i Lletres. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938, prologat per Carles Riba.

El 1939, després de la Guerra Civil, la depuració de funcionaris de la Generalitat fa que perdi la feina com a bibliotecària de la Universitat Autònoma. Durant la dècada dels quaranta, Leveroni dedica tota la seva energia a la resistència cultural catalana enfront de la repressió franquista, i es converteix en l'ànima del grup intel·lectual que Carles Riba forma al seu voltant. És ella qui distribueix clandestinament les Elegies de Bierville de Riba, qui actua de contacte entre els intel·lectuals catalans de l'interior i els de l'exili, i és una de les primeres col·laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946).

L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. La mort del seu pare, l'obliga a centrar-se en el negoci familiar. En aquesta època assisteix assíduament als congressos de literatura catalana que se celebren a Anglaterra, organitzats per la Catalan Society, entitat de la qual és membre. Durant les dècades dels seixanta i dels setanta, la seva figura es manté cada vegada més apartada i aïllada de l'escena literària catalana, fet al qual també contribueix el seu silenci poètic.

L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epílegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Mor l'agost del 1985, poc abans que es publiqui un volum de contes que recull la seva producció narrativa. És enterrada a Portlligat.