|
BASES
PREMI DE RECONEIXEMENT
A LA
TRAJECTÒRIA LITERÀRIA
1.- Aquest premi s’atorgarà a la trajectòria literària d’un poeta,
narrador o assagista.
2.- El treball ha de ser escrit en llengua catalana.
3.- L’import del premi serà de 1.200€ i un gravat de l'artista Gustau Carbó.
4. L’adjudicació del premi tindrà lloc el dia 30d'abril de 2022 , a Cadaqués, i el veredicte, inapel·lable, serà anunciat per la secretària del jurat.
Jurat del
Premi Cadaqués a Quima Jaume:
Vicenç Altaió,Vinyet Panyella, Caterina Riba, Luis Calvo i Rosa
Ardid com a secretària.
|
|
|
Quima Jaume
Quima Jaume va ser una poeta
cadaquesenca de soca-rel. La seva poètica gira envers un
univers mític “el seu Cadaqués natal”, on va néixer i morir
(1934-1993) - tot i que també va viure a Barcelona i un curt període
de temps a París- i que potencia mitjançant una bona dosi
d’humanisme i de classicisme mediterrani en tota las seva obra.
Cadaqués no era per a ella només
un univers simbòlic sinó real alhora. És el seu paisatge nadiu,
aquell en el qual va passar tota la infantesa i part de la joventut:
“De crits joiosos per
carrers i places / vam omplir els jorns llunyans de la infantesa. /
Sentim encara el remoreig del mar / vora les platges amb un munt de
sorra.” Una infantesa
plena de creativitat que la poeta va viure intensament, sempre en
contacte amb la natura, pescant, llevant palangres amb el
seu pare, com recorda la seva
germana bessona. El poema
“Garlandes no acabades”
de l’últim llibre ens dóna mostra una altra vegada:”
d’aquells infants invictes, coronats. / Folls de vida corríem pels
sembrats / curulls de flors que ens fornien garlandes / tendres i /
fresques / com somnis d’infants”.
De família de
pescadors, Quima Jaume no solament va contemplar el mar sinó que en
va viure intensament la força i el risc. El seu pare, nascut en una
altra vila marinera, Alcúdia, va iniciar les bessones –Quima i
Esperança- en tots els secrets de la mar: sortien a tirar les xarxes
al bons temps, a llevar-les a la matinada. ... S’emportava les
bessones i junts, altres vegades també amb el germà, vivien tot el
procés de la pesca. La poeta sempre es va sentir molt estimada pels
pares pels qui sentia un profund afecte i admiració. No eren
persones del món de la cultura però la seva sensibilitat i bondat
eren tan exquisida que van deixar en la poeta una empremta humana i
afectiva tan important que molts són els poemes en què s’hi troba
reflectida. A més, les dedicatòries dels llibres en són una bona
mostra. En el primer, El temps passa a Cadaqués ens diu: “Als
meus pares, que són absents, a qui recordo amb tendresa per la seva
infinita bondat.” En el segon, “Pels camins remorosos de la mar,
trobem també: “A vosaltres encara”. El tercer llibre va ser
pòstum i per tant no hi va poder posar dedicatòria. |
|
