PREMIS LITERARIS

DE CADAQUÉS

PresentacióHistòria dels premisObres i guardonatsCadaqués a Carles RaholaCadaqués a Rosa LeveroniCadaqués a Quima Jaume
 

23a premi de reconeixement a la trajectòria literària CADAQUÉS A QUIMA JAUME

 

aabril 2019

   

 

 

BASES

PREMI DE RECONEIXEMENT A LA
TRAJECTÒRIA LITERÀRIA
1.- Aquest premi s’atorgarà a la trajectòria literària d’un poeta, narrador o assagista.
2.- El treball pot ser escrit en qualsevol llengua europea occidental.
3.- L’import del premi serà de 1.200€.
4.- L’adjudicació del premi tindrà lloc el dia 6 d’abril, a Cadaqués, i el veredicte, inapel·lable, serà anunciat per la secretària del jurat.

 


Jurat del Premi Cadaqués a Quima Jaume:
Vicenç Altaió,Vinyet Panyella, Caterina Riba, Glòria Soler i Rosa Ardid com a secretària.


 

Quima Jaume

Quima Jaume va ser una poeta cadaquesenca de soca-rel. La seva poètica gira envers un univers mític “el seu Cadaqués natal”, on va néixer i morir (1934-1993) - tot i que també va viure a Barcelona i un curt període de temps a París- i que potencia mitjançant una bona dosi d’humanisme i de classicisme mediterrani en tota las seva obra.

Cadaqués no era per a ella només un univers simbòlic sinó real alhora. És el seu paisatge nadiu, aquell en el qual va passar tota la infantesa i part de la joventut: “De crits joiosos per carrers i places / vam omplir els jorns llunyans de la infantesa. / Sentim encara el remoreig del mar / vora les platges amb un munt de sorra.” Una infantesa plena de creativitat que la poeta va viure intensament, sempre en contacte amb la natura, pescant, llevant palangres amb el seu pare, com recorda la seva germana bessona. El poema “Garlandes no acabades” de l’últim llibre ens dóna mostra una altra vegada:” d’aquells infants invictes, coronats. / Folls de vida corríem pels sembrats / curulls de flors que ens fornien garlandes / tendres i / fresques / com somnis d’infants”.

De família de pescadors, Quima Jaume no solament va contemplar el mar sinó que en va viure intensament la força i el risc. El seu pare, nascut en una altra vila marinera, Alcúdia, va iniciar les bessones –Quima i Esperança- en tots els secrets de la mar: sortien a tirar les xarxes al bons temps, a llevar-les a la matinada. ... S’emportava les bessones i junts, altres vegades també amb el germà, vivien tot el procés de la pesca. La poeta sempre es va sentir molt estimada pels pares pels qui sentia un profund afecte i admiració. No eren persones del món de la cultura però la seva sensibilitat i bondat eren tan exquisida que van deixar en la poeta una empremta humana i afectiva tan important que molts són els poemes en què s’hi troba reflectida. A més, les dedicatòries dels llibres en són una bona mostra. En el primer, El temps passa a Cadaqués ens diu: “Als meus pares, que són absents, a qui recordo amb tendresa per la seva infinita bondat.” En el segon, “Pels camins remorosos de la mar, trobem també: “A vosaltres encara”. El tercer llibre va ser pòstum i per tant no hi va poder posar dedicatòria.